Els nous models de vacances: el turisme llibertí i de xarxes socials

0
148

Turistes que busquen llocs de trobada on puguin conèixer gent

UOC News.- En un moment en què Espanya registra el màxim històric pel que fa al nombre de turistes que rep, cada vegada són més diverses les motivacions dels visitants. Una comunitat autònoma com, per exemple, Catalunya va rebre 19,1 milions de turistes estrangers el 2017, que van fer una despesa de 19.050,5 milions d’euros, segons dades de la Generalitat. Els experts auguren que aquest estiu es tornarà a batre rècords.

Una de les noves modalitats que es preveu que creixi de manera exponencial aquest estiu arreu del món és el turisme llibertí. Reuneix viatgers «interessats en el llibertinatge». «Seria el rebuig a l’autoritat i a les convencions morals en temes sexuals i religiosos», apunta el professor Daniel Liviano, dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que afegeix que el que busquen els turistes és «el plaer joiós del cos».

Liviano alerta que no s’ha de confondre amb el turisme sexual. «El turisme sexual està relacionat amb la prostitució i la motivació que el mou és bàsicament tenir relacions sexuals amb una prostituta. Sempre hi ha un intercanvi econòmic pel mig», concreta. En canvi, el turisme llibertí «és l’acord mutu i lliure entre adults, sense remuneració econòmica, i en què no hi ha cap explotació de la dona. Es tracta de turistes que tenen com a motivació la pràctica d’activitats sexuals lliures, consentides i no tarifades», matisa el professor.

El perfil de turistes llibertins, segons Liviano, és de persones «molt desinhibides i sociables, que busquen llocs de trobada on puguin conèixer gent». Tenen aproximadament entre trenta i cinquanta anys i un perfil econòmic mitjà-alt. Els agraden molt les festes i els espectacles eròtics. Entre les activitats que fan, una de les més comunes és l’intercanvi de parelles.

Un exemple recent a Espanya va ser l’arribada al port de Barcelona del creuer Azamara Quest, destinat a parelles llibertines que practiquen l’intercanvi de parelles. Aquest creuer, que visitava diverses ciutats mediterrànies, també incloïa el Cap d’Agde, un enclavament turístic de la costa francesa que és precursor del turisme nudista i de sexe lliure.

Precisament, aquest expert defensa que aquesta oferta turística va més enllà dels creuers. «A Barcelona ha crescut considerablement el nombre de clubs swingers, locals especialment destinats a persones llibertines on la presència de turistes va augmentant», apunta Liviano, que considera que és un tipus de turisme que cada vegada creixerà més. «Les identitats i les orientacions sexuals de la gent ja no estan restringides als patrons de la moral catòlica», afirma el professor, que recorda que la gent cada vegada «és més lliure a l’hora d’acceptar la seva identitat sexual i de triar com la vol viure amb plenitud i llibertat totals».

A banda del turisme llibertí, cada cop més apareixen noves maneres de viatjar que fugen de la tradicional. Tal com explica Pablo Díaz, professor de turisme i tecnologia de la UOC, una de les noves tendències és el turisme d’experiències. «Les xarxes socials fomenten l’oferta més local», explica Díaz, que afegeix que els turistes busquen que algú del lloc els ensenyi les parts menys turístiques i més autèntiques. Això vol dir que aquest tipus de turistes «fugen del turisme de massa» i que busquen coses «molt específiques». El concepte que ha fet fortuna en anglès per a referir-se a aquesta manera de viatjar és off the beaten track, que literalment significa «fora del camí». Segons apunta Díaz, es tracta de gent jove i de mitjana edat.

Relacionat amb aquesta manera de viatjar, aquest expert alerta que també es va consolidant el turisme de xarxes socials. «Es tracta d’anar a un lloc per a poder-ne presumir a les xarxes», apunta el professor, que afegeix que es tracta de viure una experiència turística retransmesa en directe. En aquest sentit, explica que hi ha molts turistes que «busquen posicionar-se a internet amb les fotografies que pengen» i que l’objectiu del viatge és simplement «que en quedi constància a Instagram». Per aconseguir-ho, van amb el braç d’autofoto selfie (entre altres estris) i utilitzen tota mena d’aplicacions per a retocar les fotografies. La majoria de persones que practiquen aquest turisme són joves.

Tal com explica aquest expert, altres maneres de viatjar que ja estan més establertes són el turisme gastronòmic (en què els desplaçaments es fan per a tastar àpats en restaurants) i el turisme de luxe (en què es busca comprar en botigues exclusives del lloc), entre altres modalitats.

En un moment en què la turismofòbia està en el punt de mira en ciutats com Barcelona, Díaz considera que les noves maneres de practicar turisme poden fer que encara augmenti més. «Ens preocupa molt la sostenibilitat i la turismofòbia continuarà si la saturació es continua produint», apunta aquest expert, que insisteix en la necessitat que es facin polítiques sobre convivència i habitatge.